Què hem après?

Aquí us deixem un video explican que hem après en aquest primer mòdul. Esperem que us agradi!!!!

L'internet com enemic

COM APRENDRE A NAVEGAR SEGURS

Desconeixíem el nom de les Web Quest, com a referents d’aquelles pàgines amb contingut que ajuda a tractar el tema del “ciber-bulling”, del qual molta gent no s’adona de la gravetat que comporta a la nostra societat.

El “ciber-bulling” consisteix en maltractar a una persona psicològicament durant un període de temps, a través de les noves tecnologies, amenaçant-la per treure-hi algun benefici o simplement per riure’s i provocar el que es coneix com el assetjament escolar. Això s’ha convertit en un dels principals problemes en la nostra societat, on cada vegada apareixen més casos i més greus.

No podem culpar a les noves tecnologies, ja que si fem un ús responsable i segur poden ser molt útils. Es important tenir-ho en compte sobre tot en els menors i adolescents, ja que son el col·lectiu mes vulnerable a sofrir aquestes agressions cibernètiques.

Per tot això sorgeix la creació d’aquestes pàgines on ens informa, entre d’altres coses, de com actuar en el cas de que siguis víctima d’un d’aquests assetjaments que a la llarga es converteixen en agressions psicològiques per a l’afectat.

No podem prohibir la comunicació a internet ni la prohibició de xats perquè es part de la integració social a l’era del coneixement, però si podem preveure-ho, informant-nos millor dels riscs que podem sofrir si no sabem amb qui estem parlant.

Nosaltres com a futurs educadors, professors o pedagogs devem advertir, però sobretot ensenyar a extreure el màxim profit i fer un bon ús d’aquestes noves tecnologies. 

L'INTERNET COM ENEMIC!

Amb l'ajut d'una pàgina web, hem pogut crear un còmic amb la finalitat d’explicar a nens i nenes d’entre 8 i 10 anys que haurien de fer si patissin ciberassatjament.

Doncs bé, degut a la escassa allargaria del còmic, tota la problemàtica es desenvolupa molt ràpidament i al final es veu com la nena, espantada per trobar-se enfront d’un problema més greu del que es pensava, acaba trucant a la policia demanant socors.

La història es basa en què una noia d’uns 11 anys maten converses amb un noi que mai ha vist cara a cara. Amb el pas del temps, la noia es comença a encapritxar d’aquest noi, fins què un dia abans de la esperada cita, el noi es deixa la seva webcam oberta, i la noia veu que ell no és qui deia ser, ja que pot veure en la pantalla un home d’uns 45 anys. Així que la nostra protagonista no va a la cita i l’home l’assetja i l’amenaça constantment pel xat. Finalment la noia es veu obligada a recórrer a la policia perquè l’ajudin.

Per treballar aquest problema amb els nens i nenes, es podria fer una dinàmica de grup en què un cop s’hagués llegit el conte, tots ells fessin una pluja d’idees sobre perquè creuen que la noia ha hagut d’arribar fins l’extrem de trucar a la policia. Si l’educador/a veu que els nens no se’n acaben d’ensortir, podria anar reconduint el tema fins portar-lo al terreny en què ell vol. Es qüestiona als nens i nenes quines precaucions s’han de mantenir sempre per tal d’evitar aquesta situació i també si consideren que la nena ha tingut una actitud adequada.  Finalment la dinàmica podria acabar fent una petita reflexió sobre el que ha passat i conscienciant els nens de la cura que s’ha de tenir alhora de xatexar amb desconeguts i difondre dades personals.  

El model de la noia protagonista és una mica més gran que la franja d’edat en què es destina el conte per tal de què el problema s’intenti resoldre abans de què els nens i les nenes es comencin a enfrontar en situacions semblants.  

Canvis sorgits per la tecnologia o per la societat?

No heu pensat mai quin factor fa que evolucionem? La tecnologia fa evolucionar la societat? La tecnologia  sorgeix de les inquietuds d'una societat que evoluciona?

Esperem que us serveixi!

Totes aquestes incognites us les responem amb aquest podcast.

Un pas endavant

LA PISSARRA DIGITAL 

Una de les preguntes que sempre hauria de tenir en ment un bon professional de l’educació, podria ser: Com puc dinamitzar més les classes? Com puc motivar els meus alumnes perquè aprenguin més fàcilment? Com puc fer interessants les meves classes? Realment, són preguntes amb respostes molt obertes, perquè també tot depèn molt del grup classe en què t’hagis d’enfrontar, però ara bé, potser una possible resposta a totes aquestes qüestions tan interessants estan darrera de la pissarra digital interactiva.

En l’entrada d’avui, us volem apropar una mica més al món de les tecnologies en l’educació. Doncs bé, tractarem de la: PISSARA DIGITAL que amb l’ajut d’un ordinador i d’un videoprojector, s’aconsegueix projectar continguts digitalitzats competent per posar-la en qualsevol aula destinada a l’educació i/o formació.

Però, per si no n’hi ha prou, encara és pot demanar una mica més amb la pissarra digital interactiva SMART BOARD. Aquesta pissarra ens permet interactuar constantment amb el contingut que es va projectant, fet que fa agilitzar molt més les classes. A més, la pissarra té la possibilitat de mantenir-se connectada a Internet (sempre hi quan, l’aula disposi de wifi), la qual cosa fa que el ventall de possibilitats que ens ofereix aquesta tecnologia s’ampliï infinitament.

D’aquesta innovació tecnològica se’n podrien destacar una sèrie d’avantatges, com:

• Ens brinda la oportunitat de treballar les competències bàsiques amb una altre metodologia molt més propera al món tecnològic. Mitjançant aquesta pissarra i amb moltes de les aplicacions i programes que disposa, es poden treballar competències lingüístiques com ara la lectura, l’expressió oral o l’escriptura; també dóna camp obert a la creativitat i la imaginació gràcies a les múltiples eines que disposa. 

• Un altre fet a destacar és que la pissarra permet la captura en qualsevol moment de tot allò que hi apareix, la qual cosa significa dues coses: primerament, el professor en qüestió de segons pot fer arribar al seu alumnat tot el contingut que apareix a la pissarra. I en segon lloc, cada dia les classes es poden reprendre exactament en el lloc on es van quedar, perquè tan sols es tracta de captura la pantalla cada final de classe i obrir-la de nou quan sigui necessària.

•  Gràcies a la capacitat de connexió a Internet de la pissarra podem integrar a tots els usuaris d’aquesta a una realitat que domina el món en aquest moment, l’internet. Així doncs,  l’ús diari d’aquesta pissarra en aules des de infantil fins al final de l’etapa obligatòria d’escolarització d’un nen, permet que tots ells convisquin amb tot el que l’Internet  ens pot oferir. Es pot ensenyar a com es cerca correctament l’ informació i en definitiva, com processar tot allò que les TIC ens ofereixen

Ara bé, també s’ha de fer front alguns dels inconvenients que pot comportar aquesta pissarra digital interactiva envers la pissarra convencional:

• El cost de la pissarra és força elevat,  la qual cosa acostuma a ser un dels grans impediments amb els que es troben els centres a l’hora de voler-la adquirir.

• L’equip de mestres i de professionals que l’hagin d’utilitzar necessiten una formació prèvia per saber com funciona, a més, s’ha d’adaptar les classes per introduir aquest recurs en elles. Això requereix un equip docent motivant i amb empenta per millorar.

• S’ha de tenir curar del tracta que rep aquesta eina, ja que és delicada i això a vegades els nens no ho entenen. Necessita un manteniment que també pot tenir un cost força elevat.

LA PISSARRA DIGITAL UTILITZADA EN EL COL·LEGI EUROPEU DE MADRID

La pissarra digital és un clar exemple de com es pot arribar a optimitzar el temps a classe, utilitzant sempre el recurs multimèdia més adient . Aquesta tecnologia, a més de disposar de totes les funcions d’una pissarra convencional, ens aproxima a un món del tot innovador i amb nombrosos al•licients per l’alumnat.

Tal i com es pot veure en el vídeo, professionals de l’educació del Col·legi Europeu de Madrid (C.E.M.) veuen en la pissarra un mitjà que els facilita totalment la realització de les seves classes, ja que gràcies a ella poden complementar les seves explicacions i afilar-les amb molta més profunditat. És a dir, que els avantatges de la pissarra ja no són només els de possibilitar un millor aprenentatge sobre el tema que es tracta en l’aula, sinó que si es vol, es pot arribar més enllà del contingut que s’examinarà, perquè l’abast de possibilitats que ens dóna una eina d’aquesta qualitat només te el límit que el professor creu que hagi de tenir.

Així doncs, el més revolucionari d’aquesta pissarra és que, per primera vegada, el professor disposa en un mateix producte d’un gran ventall de recursos que permet arribar tan lluny com requereixi la necessitat del moment.

I tu, què en penses?

METODOLIGA O TECNOLOGIA?

Sembla ser que en el S.XXI és indispensable l’ús de la tecnologia per no quedar-se obsolet en un mercat en què contínuament apareixen nous materials que faciliten la comunicació mundial. Ara bé, en una escola s’hauria d’invertir abans en qualitat tecnològica o qualitat metodològica? 

L’escola des de sempre que ha sigut una institució on els alumnes reben coneixements i els professors imparteixen la seva docència, això és un fet indubtable. Ara bé, fins fa poc la tecnologia no havia arribat a les escoles però allà es continuava educant... Així doncs, la tecnologia hauria de ser una eina de treball per dinamitzar la classe, facilitar la informació, motivar l’alumnat, etc. Però el que no es pot fer és utilitzar la mateixa metodologia ara que quan no es disposava de tecnologia a les aules. Aquest és l’error que es comet al vídeo que fa referència aquesta reflexió. 

Realment, el professorat en general hauria de saber utilitzar molt més profundament els recursos que se li facilitin i crear classes envers el material disponible, perquè no serveix de res tenir l’últim material del mercat si tan sols es sap fer servir allò més bàsic del sistema. Per molt que sigui un procés llarg i costós, s’hauria de trobar la manera d’aplicar una bona qualitat metodològica a les classes coneixent profundament el producte en què es treballarà.

FEM QUE LA INFLUÈNCIA SIGUI POSITIVA

Una persona des de que neix fins que mort sempre té un referent , gràcies a aquest referent cadascú arribem a ser qui som, però que passa si aquesta influència és negativa? Estem condemnats  a no canviar?

Els principals referents són els pares, ja que són els responsables de la educació dels seus fills, però quin és el paper de l’escola? Doncs bé, l’escola té la tasca d’ensenyar coneixements però també ha d’ensenyar valors per tal de poder influir de manera positiva en cada nen.

Si els pares treballen conjuntament amb l’escola faran que el nen tingui un referent més fort per tal de poder definir-se com a persona.